Educar les emocions

Article publicat al diari digital Osona.com (octubre 2012)

La situació actual posa de manifest que no hem obtingut els resultats que esperàvem del nostre sistema educatiu. “I perquè?” es pregunten responsables polítics, professionals de l’ensenyança i altres actors implicats en el procés. A aquestes alçades resulta una obvietat que problemàtiques com el fracàs escolar i la manca de preparació de molts estudiants alhora d’accedir al món laboral, entre d’altres, esdevenen fenòmens clarament multicausals.


Amb un atur juvenil a Catalunya que supera el 37,1% (Enquesta a la Població Activa (EPA) del 2n trimestre de 2012) i per tant, un escenari poc encoratjador, resulta fonamental partir de la base de què l’ensenyament és quelcom complexa i que requereix d’una comprensió profunda del desenvolupament humà, i especialment, dels mecanismes que influeixen en l’aprenentatge i la motivació.

Molt possiblement doncs, d’entre les múltiples causes que poden haver originat aquesta situació de dificultat, hi ha l’oblit freqüent de cuidar i educar el desenvolupament de les emocions i els sentiments de l‘alumnat, fet que revesteix de major gravetat quan es parla de l’etapa adolescent.

En relació a aquest col·lectiu, l’experiència diària ens ensenya que el descuit en l’educació de l’emotivitat implica un risc elevat, doncs aquesta etapa del desenvolupament humà és la que major vulnerabilitat presenta i en la que augmenten de manera notable els factors, conductes i situacions de perill sobre les quals no sempre s’ha après a fer-ne un afrontament individual i per les que ja no serveix la sobreprotecció familiar.

D’aquesta manera, quan els adolescents no saben cuidar-se emocionalment de si mateixos perquè no disposen de tècniques d’autoprotecció, autoestima i seguretat, autonomia personal, etc, apareixen els problemes de consciència, les conductes pertorbadores, la manca de control d’impulsos, la desmotivació cap els aprenentatges, les actituds d’oposicionisme desafiants, els mals resultats acadèmics, l’absentisme i la violència en les seves diverses manifestacions vers la família o altres membres.

D’aquí la importància de que l’intel·lecte i les emocions es trobin en el subjecte de forma integral, doncs això li permetrà establir un patró de conducta operativa, és a dir, que li aporti beneficis i contribueixi a la seva adaptació social i al seu equilibri biopsicosocial, i on també la racionalitat estigui en concordança amb l’emoció.

En definitiva doncs, sembla un guany indiscutible la possibilitat d’aplicar tècniques d’intel·ligència emocional als adolescents i a l’alumnat en general, considerant-los protagonistes dels seus propis canvis. Aquest plantejament representarà una millora certera per a la prevenció primària en salut mental, i conseqüentment pel futur dels alumnes en totes les seves vessants.

Laura Fabré Calongepsicòloga sanitària a PSICOLOGIA VIC
Núm. col·legiada: 18596 - Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com

Comentaris

Imprimir

Entrades populars