Els efectes psicològics d’abusos sexuals en menors

Article que publico (escrit conjuntament amb els companys d'equip de Psigma Girona) al DIARI DE GIRONA (febrer 2015)

Quan ens pregunten qui som, moltes vegades la nostra resposta no és un llistat d’adjectius o noms, sinó que expliquem una història. Aquesta història esta conformada per les experiències que vivim, les relacions que establim, l’educació que hem rebut de casa, a l’escola, les activitats extraescolars, etc. Interactuem amb el món, i des d’aquestes interaccions extraiem aprenentatges, coneixements, creences i bàsicament un mapa de com entenem i com creiem que funciona el món. Tots al llarg d’aquesta història, tenim capítols més foscos, o que desitjaríem no haver viscut, no obstant, formen part de nosaltres.

Quan se’ns demana als professionals de la salut mental sobre els efectes psicològics que poden experimentar els infants que han estat víctimes d’abusos sexuals, no podem respondre sinó assenyalant l’alta variabilitat dels mateixos en un o altre nen. Els efectes dels abusos poden abarcar des de la mort o greus traumes de la víctima i alguns membres de la seva família, fins, a l’altre extrem, una mala experiència de la que la víctima i la família es recuperen ràpidament. Aquests efectes, per altre part, poden ser a curt plaç o durar tota la vida. Per tant, observem que les diferències són tals que no és possible fer generalitzacions. En alguns casos, la família reacciona adequadament i no es descompensa, mentres que en d’altres, és la família la que necessita més ajuda. Aquests efectes doncs, depenen de nombrosos factors com el tipus d’agressió, l’edat de l’agressor i de la víctima, el tipus de relació entre ambdós, la duració i la freqüència de l’agressió, la personalitat del nen agredit, la reacció de l’entorn, el suport que ha rebut la víctima, etc, generant segons la seva presència, absència o combinació entre ells, conseqüències molt diferents.

No obstant això, per a què es tingui una idea clara de la repercussió i del dany psicològic real que causen aquests successos en les víctimes a curt termini, pot ser útil esmentar algunes dades estadístiques recollides aquest últim any 2014. Segons indiquen les investigacions, sembla ser que de tots els menors que pateixen abusos sexuals d’entre el 60 i el 80% aproximadament es veuen afectats psicològicament en diferent grau, i d’aquests, entre el 17 i el 40% manifesten símptomes clínics importants després de l’agressió. Contràriament, d’un 20 a un 30% dels menors víctimes d’abús sexual aconsegueixen continuar amb la seva vida quotidiana sense canvis significatius. 

Tenint ja en compte la funció reveladora d’aquestes dades i deixant de banda l’esmentada variabilitat individual, els efectes psicològics que majoritàriament s’aprecien en els infants a curt plaç fan referència a sentiments intensos de desconfiança (que podria derivar en relacions personals conflictives), por, hostilitat o agressivitat (cap a l’agressor principalment però potser fins i tot cap a la mateixa família), vergonya, ansietat (hipervigilància), fàstig, marginació (sentint-se diferent a la resta de nens), culpa, etc. D’altra banda, si bé els efectes a llarg plaç són més difícils d’estudiar per la influència d’una altra sèrie de factors (relacionats o no, amb els propis abusos sexuals), diferents estudis coincideixen en parlar de seqüeles psicològiques serioses en l’edat adulta. En aquests casos, pot ser freqüent que les víctimes experimentin sentiments d’estigmatització, aïllament, marginalitat i pèrdua, afectant notablement i de forma consegüent, a la seva autoestima i autoconcepte, augmentant així l’aparició de símptomes o trastorns de personalitat.

En relació als trastorns de l’estat d’ànim, sabem que la depressió és la patologia més clarament relacionada amb els abusos sexuals així com també es demostra que els qui varen patir abusos en la infantesa tenen més probabilitats de desenvolupar trastorns depressius en l’etapa adulta (en els casos més severs podrien produïr-se intents de suicidi o suicidis consumats). Amb freqüència la víctima també podria desenvolupar trastorns d’ansietat, en ocasions generant síndromes d’estrès postraumàtic de tipus crònic, tensió, dificultats en els hàbits alimenticis, ansietat generalitzada, fòbies socials, etc. Les problemàtiques de tipus relacional i sexual, també estan associades amb major freqüència a aquest tipus de traumes infantils. En les relacions interpersonals pot ocórrer que la víctima senti hostilitat i desconfiança cap a persones del mateix sexe que l’agressor, i en relació als comportaments sexuals futurs, tenint en compte que l’àmbit íntim queda alterat, que la persona tingui dificultats per relaxar-se i gaudir de l’activitat sexual. Altres problemàtiques sexuals com per exemplel’anorgàsmia, el vaginisme o l’aversió al sexe, més comunes en víctimes femenines, així com parafílies, explotació sexual, promiscuitat, etc., són també característiques en determinats casos. Igualment serien destacables la presència d’algunes conductes de risc com l’abús de substàncies o conductes autolítiques.

Observant encara els possibles efectes psicològics en els menors víctimes d’abusos sexuals però en aquest cas des d’un punt de vista purament cronològic, sabem que diversos estudis hi fan esmena en funció del seu moment evolutiu.

• En la primera infància o preescolar són especialment importants els efectes físics, ja que a nivell psicològic els infants d’aquesta edat estan parcialment protegits per la seva limitada comprensió de l’abast de la violència que hagin patit. A aquesta edat apareix irritabilitat, problemes en el son, estat d’ànim emocional distímic, pors, regressions en els hàbits i el llenguatge.
• En l’edat escolar els infants podrien presentar dificultats per desenvolupar l’empatia i les habilitats cognitives pròpies d’aquesta edat com per exemple aprendre a regular les seves pròpies emocions. Els principals efectes es manifesten en dificultats d’adaptació en l’ambient escolar i en les relacions entre iguals.
• En l’adolescència, serà més habitual que apareixin símptomes interns com l’ansietat, la depressió i l’afectació a l’autoestima i els símptomes externs com les conductes de risc (escapoliments de casa, conductes autolítiques, agressivitat o delinqüència, conducta sexual prematura, etc). A aquesta edat els adolescents que han patit abusos i no ho han pogut gestionar amb la correcta ajuda adulta, corren el risc de desenvolupar conductes violentes amb altres membres de la família, companys o professors.

Dit això, tenint en compte doncs els efectes psicològics que poden derivar-se generalment en la víctima a conseqüència d’una situació d’abús sexual, resulta lògic comprendre que es tracta d’una situació altament estressant i amenaçant pel nen víctima de l’abús i que per tant, aquesta experiència viscuda afectarà inevitablement al mapa que el nen es crearà per entendre el món.

De totes maneres, segons el ja indicat, haver patit un abús sexual en la infantesa no ens condemna a un futur complexe i fosc sense remei. Evidentment, repescant la metàfora de la història i els capítols foscos, les persones també vivim moltes altres experiències que poden contrarestar els efectes adversos d’aquestes vivències. Experiències emocionalment correctives, o sanes, que obliguen a la persona a reconfigurar els seus esquemes o la seva construcció de la realitat. És molt important tenir-ho en compte, ja que d’aquestes experiències és d’on podem extreure les potencialitats i els recursos que té la mateixa persona i que ens poden ajudar a treballar i curar les ferides psicològiques provocades per l’abús. A més, cal tenir en compte una altre variable, que els experts anomenem la resiliència. Aquest concepte fa referència a capacitat intrínseca a la persona a fer front, resistir i superar agressions continuades.Això varia d’una persona a una altre i aquesta capacitat també incrementa amb les relacions sanes i de confiança que tingui la víctima en el moment de patir l’abús.

Així doncs, és important assenyalar que en els casos on les víctimes i les famílies no siguin capaçes de gestionar per si mateixes la situació, presentant evidents símptomes clínics i dificultats importants per recuperar la seva vida quotidiana de manera eficaç, resulta imprescindible que consultin als professionals de la salut mental a fi de rebre l’ajuda terapèutica i els suports especialitzats corresponents, així com el tractament adequat i específic per a cada nen o família.

Una vegada més, insistiríem en la necessitat d’aplicar programes de prevenció a tots els nivells educatius, perquè les víctimes són moltes, bona part d’elles no ho comuniquen i no reben ajuda, les familíes no solen informar adequadament i els efectes negatius poden arribar a ser importants. Per això, sembla evident que és necessari fer intervencions amb tota la població de menors, a fi d’evitar que es produeixin els abusos, i, quan això és impossible, aconseguir que ho comuniquin i rebin ajuda. Desde aquest punt de vista, l’escola és la única institució que pot garantizar que aquesta ajuda arribi a tots els menors de forma reiterada i sistemàtica.

Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària
Núm. col·legiada: 18596 - Telf: 652.842.157

laura@psicologiavic.com

www.psicologiavic.com