La coherència i contradicció en la nostra imatge personal
Article publicat al diari digital Osona.com
Segons el zoòleg i etòleg Desmond Morris, els sers humans som com micos despullats. En aquest sentit, podríem entendre que el vestit és una pròtesis necessària que enfonsa en les seves arrels la nostra pròpia personalitat i les relacions que mantenim amb el món social. Així doncs, tenint en compte que els nostres gests, aspecte, modals, manera de caminar, to de veu, rituals, etc., deriven de les nostres emocions biològiques, definiríem la nostra aparença o imatge personal com un conjunt signifcatiu d’informació destinat a representar-nos davant dels demés.
Article publicat al diari digital Osona.com
Segons el zoòleg i etòleg Desmond Morris, els sers humans som com micos despullats. En aquest sentit, podríem entendre que el vestit és una pròtesis necessària que enfonsa en les seves arrels la nostra pròpia personalitat i les relacions que mantenim amb el món social. Així doncs, tenint en compte que els nostres gests, aspecte, modals, manera de caminar, to de veu, rituals, etc., deriven de les nostres emocions biològiques, definiríem la nostra aparença o imatge personal com un conjunt signifcatiu d’informació destinat a representar-nos davant dels demés.
En el món del màrqueting ens han reiterat que no hi ha una segona oportunitat per donar una bona impressió i que només disposem de 4 minuts per deixar empremta, que ja sigui bona o dolenta, aquesta perdurarà un llarg període de temps. El què si sembla cert però, és que resulta impossible no comunicar i que la imatge és el vector immediat a partir del qual es jutjaran els valors individuals, la qualitat del producte, la imatge de l’empresa o la credibilitat de l’individu. Cal entendre doncs, que el més important no és tant enviar el missatge adequat (expressar-se) sinó el com aquest és rebut i entès pels altres, obtenint la resposta que es desitja, és a dir, influint en els demés.
A més a més, fent-nos conscients que vulguem o no, el 70% del nostre temps el passem comunicant, amb excepció només dels moments que passem sols, un dels aspectes més importants que hem de tenir present, és que la nostra imatge personal presenti coherència i no contradiccions. Un vector de la imatge es contradeix a un altre quan el llenguatge corporal és el que no recolza la paraula. Quan per exemple la coherència interior és desorganitza (mentides, exageracions, emocions fortes, por, timidesa, desorganització mental, etc), la coherència exterior es ressenteix, i la nostra credibilitat es veu qüestionada. El primer que l’interlocutor percebrà de nosaltres doncs, és si existeix sintonia entre el què sent i veu per part nostre.
D’aquesta manera, cal tenir en compte que la coherència és el primer missatge de la nostra imatge i que generalment resulta inútil tractar d’enganyar, perquè si bé és cert que en un moment donat pot ser fàcil controlar l’expressió facial (inclús el somriure), els gests dels braços i els de les cames, és més difícil controlar l’expressió de la mirada, el to del bust i els seus impulsos cap endavant o enrere, la vivacitat, lentitud i amplitud dels gests, el to de la pelvis i la regió glútia, etc. Clarament, això ens assenyala els límits de domini que exercim sobre la nostra imatge.
En definitiva, és clau i necessari fer un ús intel·ligent de la nostra imatge personal (posant de manifest la coherència esmentada), doncs és la que és la que ens permet desenvolupar els nostres projectes professionals i personals i la que no només informa i influeix sobre els demés sinó que també ens protegeix. És crucial doncs, descobrir el poder d’una bona imatge personal i convertir-la en el nostre major capital, doncs al cap i a la fi no podem oblidar que primer som vistos, després escoltats i finalment, compresos.
Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària
Núm. col·legiada: 18596 - Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com
A més a més, fent-nos conscients que vulguem o no, el 70% del nostre temps el passem comunicant, amb excepció només dels moments que passem sols, un dels aspectes més importants que hem de tenir present, és que la nostra imatge personal presenti coherència i no contradiccions. Un vector de la imatge es contradeix a un altre quan el llenguatge corporal és el que no recolza la paraula. Quan per exemple la coherència interior és desorganitza (mentides, exageracions, emocions fortes, por, timidesa, desorganització mental, etc), la coherència exterior es ressenteix, i la nostra credibilitat es veu qüestionada. El primer que l’interlocutor percebrà de nosaltres doncs, és si existeix sintonia entre el què sent i veu per part nostre.
D’aquesta manera, cal tenir en compte que la coherència és el primer missatge de la nostra imatge i que generalment resulta inútil tractar d’enganyar, perquè si bé és cert que en un moment donat pot ser fàcil controlar l’expressió facial (inclús el somriure), els gests dels braços i els de les cames, és més difícil controlar l’expressió de la mirada, el to del bust i els seus impulsos cap endavant o enrere, la vivacitat, lentitud i amplitud dels gests, el to de la pelvis i la regió glútia, etc. Clarament, això ens assenyala els límits de domini que exercim sobre la nostra imatge.
En definitiva, és clau i necessari fer un ús intel·ligent de la nostra imatge personal (posant de manifest la coherència esmentada), doncs és la que és la que ens permet desenvolupar els nostres projectes professionals i personals i la que no només informa i influeix sobre els demés sinó que també ens protegeix. És crucial doncs, descobrir el poder d’una bona imatge personal i convertir-la en el nostre major capital, doncs al cap i a la fi no podem oblidar que primer som vistos, després escoltats i finalment, compresos.
Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària
Núm. col·legiada: 18596 - Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada