Participació ràdio FEM GIRONA - Com afrontar una entrevista de feina?

Bon dia a tots!

Avui comparteixo amb vosaltres una de les darreres col·laboracions que vaig dur a terme amb el programa de ràdio FEM GIRONA 92.7, a través de Psigma, Centre de Psicologia i Salut.

En aquest breu espai vam fer algunes recomanacions sobre "Com afrontar una entrevista de feina".

A més a més, tenint en compte que per una qüestió de temps no vàrem poder aprofundir en tots els temes preparats i que com us podeu imaginar, vam acabar improvisant força, us passo el guió original de l'entrevista per tal que en pugueu ampliar-ne una mica més la informació.

Desitjo que sigui del vostre interès!

1- Com hi hem d’anar a una entrevista de feina? Ens hem de preparar d’alguna forma o bé hem de ser nosaltres mateixos, mostrar-nos naturals, tal com som?

Doncs quasi et diria Guillem, que les dues coses són igualment importants i compatibles, el tàndem perfecte m’atreviria a dir. 

Com anirem parlant al llarg de l’entrevista, veurem que el millor candidat és el que domina els equilibris, i sap evitar els excessos i defectes al llarg de tot el procés (per tant ni excés ni manca de preparació, i d’altra banda ni excés ni manca de naturalitat). Si sabem afrontar una entrevista de feina amb aquesta idea clara, ja tenim molt de guanyat.

2- Pel què fa a la vestimenta, la imatge, ens hem d’arreglar molt? Alguna peça o complement especial que sigui indispensable? 

En la línia dels equilibris que et comentava abans, tenir en compte que de forma general (hi hauria casos concrets on el grau de formalisme seria major i llavors potser la recomanació seria un altre eh?):

No caldria arreglar-se en excés (no anem a un casament ni a res per semblant), llavors seria bo anar vestit discret, sense extravagàncies ni elements que distreguin l’atenció de l’entrevistador i sempre que es pugui, evitar colors estridents.

Em demanaves si alguna peça de roba especial…? La gran majoria de vegades, no, i això vol dir que podem escollir lliurement com ens vestim per anar a una entrevista de feina. Si hi hagués algun requisit especial o un grau de formalisme molt elevat que requerís una indumentària concreta, ja ens informarien. 

Un complement especial? En aquest cas et diria que quasi el contrari, treure ulleres fosques o de sol de seguida (mai deixar-les al cap), i com et deia, evitar excessos pràcticament de tot: de perfums, de maquillatge, de joies, etc. Hem de pensar que no tenim per què perdre el nostre estil, únicament anar el més moderat i neutre possible dins d‘aquest, ja que realment el què volem és que ens valorin per les nostres aptituds i competències professionals, no per la nostra imatge física.

3- La imatge és realment tan important com es fa creure? 

Molt important, sense dubte, si. Cal tenir en compte que el nostre aspecte físic general (vestimenta, gests, modals, manera de caminar, to de veu, etc) deriven de les nostres emocions biològiques, i en aquest sentit, la nostra imatge personal és un conjunt d’informació molt significativa destinat a representar-nos davant els altres.

Per tant, com que sembla força clar que no tenim una segona oportunitat per causar una primera bona impressió i només disposem d’escassos minuts per deixar empremta, que sigui bona o dolenta, perdurarà per un llarg període de temps, si és important entendre que resulta impossible no comunicar a través de la nostra imatge i que aquesta és el vector immediat a partir del qual els altres accediran als nostres valors personals, hàbits, estil de vida, personalitat, credibilitat, etc.

Per tant, és crucial descobrir el poder d’una bona imatge personal i convertir-la en el nostre major capital, doncs al cap i a la fi com sempre dic,  no podem oblidar que primer som vistos, després escoltats i finalment, compresos.

4- Quin és aquell look ideal doncs? 

Tant per home com per dona, et diria que la camisa blanca sempre és el comodí fàcil, però tampoc tothom tindria perquè dur-la si no s’hi senten còmodes. 

Així doncs, qualsevol peça d’un color més aviat suau i llisa a dalt combinada amb un texà o pantaló seria més que correcte (ull amb els estampats que maregen, i per les dones, que sempre tenim més opcions per vestir, ull amb les transparències, el dur un look que sembli massa de nit, i òbviament, les faldilles gaire curtes, millor per una altra ocasió). Si es vol anar amb vestit tampoc seria problema sempre i quan tingués una llargada considerable, pel genoll.

Calçat el que sigui, sempre que estigui nét i ben cuidat (fins i tot les bambes són acceptades, potser òbviament si diria que fugissin de les que són molt fluorescents i per tant, estridents)

5- Imagino que la puntualitat està ben valorada quan ens presentem a una entrevista...

Importantíssim!!! I tant! Si arribéssim tard i no hem avisat, en moltes ocasions poden descartar-nos automàticament. Per tant, si preveiem que arribarem tard, és molt important que truquem i avisem.

Contràriament, pels més prudents que sempre van d’hora, dir-los que si arriben 15-20 minuts abans, potser millor esperar a fora i entrar quan faltin 5 minuts (arribar molt d’hora també pot posar nerviós a l’entrevistador si té altres tasques a fer i  podem crear-li una incomoditat amb nosaltres ja d’entrada) 

6- Al llarg de l’entrevista o la conversa, ens hem de vendre d’alguna forma a nosaltres mateixos o bé millor deixar que la cosa flueixi per si sola?  

La millor forma de “vendre’ns” com diem vulgarment, és mostrant saber estar i tenint una bona actitud: comportant-nos de forma educada, respectuosa, pacient, positiva, motivada i sobretot adaptable a la dinàmica de la conversa i circumstàncies.

No hem d’oblidar que el fil conductor de la conversa el porta l’entrevistador i que d’entrada, la nostra feina seria la de centrar-nos a respondre al què se’ns demana específicament a cada moment. 

Per tant, “vendre’s bé” té més a veure amb el bon comportament que siguem capaços de demostrar que amb el que diem realment. Puc dir que sóc molt educat i respectuós, però el què realment importa és que ho sàpiga deixar demostrar,oi? Així doncs, l’entrevistador observa moltes vegades, més que el què es diu, el què no es diu però s’expressa.

Es tracta doncs que siguem nosaltres mateixos, i ell ja es fixarà i  recollirà informació sobre el què necessiti, que sol ser (a banda de l‘aspecte extern que diem i  òbviament de tota la informació relativa a la nostra experiència professional, competències, objectius, etc):en la capacitat de  raonament, l’autocontrol, la capacitat d’escolta activa, la comunicació i fluïdesa verbal, l’empatia, la capacitat de decisió, la iniciativa, el grau de sociabilitat, la tolerància a la frustració, la capacitat d’improvisació,claredat d’idees, capacitat de síntesis…

7- En el cas que ens sotmetin a un test de personalitat, hem de respondre en base el que realment pensem i tal com actuaríem en les situacions que ens plantegen, no? 

Si, sempre. No té sentit intentar mentir en un test de personalitat per tal de donar una imatge més positiva de nosaltres mateixos, ja que els tests d’avui en dia compten amb unes escales específiques que s’encarreguen de mesurar aquest tipus de distorsions. 

Si la puntuació d’alguna d’aquestes escales és molt elevada i per tant els índexs de fiabilitat i validesa sortissin alterats, la prova podria ser invalidada i caldria repetir-la.

8- Els nervis per part dels entrevistats també i segurament, en molts casos poden jugar una mala passada. Com els hem de controlar?

D’entrada, relativitzem-los. És a dir, tots els humans podem sentir-nos inquiets o nerviosos davant la incertesa i davant una situació nova. A més, s’hi afegeix que potser és una feina que desitjo molt, i sé que per aconseguir-la, m’avaluaran rigorosament. Per tant, carai! Tan estrany és que puguem sentir nervis davant una entrevista? No!

Ara bé, alguns consells previs a l’entrevista: 

• Arribar amb temps de sobres. Com deia, si cal, esperem fora el centre o empresa, però pensem que si arribem justos o algun minut tard, ja ens estem predisposant a patir nervis i estrès. 
• Haver descansat bé la nit anterior,
• Consumir alguna til·la o producte natural abans, sempre pot ser una opció a considerar pels més nerviosos (evitar consumir res que porti cafeïna o que exciti el nostre SNC). 
• Pels que els nervis els eixuguin molt la boca, considerar el dur una ampolleta petita d‘aigua.
• Pels que els suen molt les mans, tenir a l’abast algun mocador per eixugar-se
• Assegurar que hem parat el mòbil degudament
• A la sala d’espera podem intentar, asseguts mateix (d’una forma discreta) fer algunes respiracions abdominals.
• I mentalment, tranquil·litzar-nos pensant que passi el què passi serà un aprenentatge més, i que cada entrevista que afrontem ens converteix en candidats més competents
  

Si malgrat tot això, seguim molt nerviosos i veiem que ens descontrolem, quasi que seria preferible, tenint ja a l’entrevistador al davant, dir-li de forma natural. Obertament i quasi diria amb un somriure. Això sempre ens ajudarà a treure pressió, ja que l’entrevistador sempre ens tranquil·litzarà i ajudarà a relativitzar-los. Seria un error, si estem molt descontrolats i això s’està evidenciant, no dir res al respecte.

9- Canvia molt la situació quan és una entrevista amb més gent, grupal? 

Lògicament, una primera entrevista grupal sempre pot generar molta inquietud al candidat. Pensar que diverses persones ens observen i avaluen alhora és normal que pugui provocar nerviosisme.

No obstant, cal pensar que la finalitat de l’entrevista és exactament la mateixa i que com explicava abans, els bons entrevistadors tenen entre els seus objectius principals, fer que el candidat estigui còmode en tot moment. 

Pensem que per això sempre s’escullen els espais amb molta cura (més aviat amplis, mobiliari sobri sense extravagàncies, etc) alhora que els entrevistadors es cuidaran de crear una relació de confiança amb el candidat per tal de tranquil·litzar-lo (mostraran que l’empresa es preocupa pel benestar de la persona,  que l’empresa seria un bon lloc on treballar, i animaran al candidat a què comenci a parlar del seu rendiment passat).

En aquestes entrevistes de grup, si hauríem de tenir en compte un parell de coses a nivell de formalitats,

• Recordar-nos de saludar formalment a tots els membres de la sala (donant-los la mà si és possible), doncs no sabem de qui depèn la decisió final.
• Enrecordar-nos que quan ens expliquem al llarg de l‘entrevista, haurem de procurar tenir contacte ocular amb tots ells en algun moment, fent-los partícips de les nostres respostes. 

10- Com hem d’actuar llavors, hem de destacar d’alguna forma per mostrar les nostres aptituds o millor deixar que ens preguntin? 

Bé, d’entrada, no hauríem d’actuar gaire diferent de com ho faríem en una entrevista individual.

Es tractarà de mostrar-nos amb bona actitud i predisposició per respondre les preguntes que ens puguin fer els diferents entrevistadors (entenent que cadascú d’ells tindrà el seu paper i estil), 

Caldrà explicar bé quin és el nostre objectiu professional, quines aptituds i competències professionals hem adquirit al llarg de la nostra trajectòria laboral  (o acadèmica) i posar-ne els exemples pertinents, i també mostrar que tenim un bon autoconeixement i sabem quines són les nostres potencialitats i els nostres punts febles (i com els treballem/neutralitzem).

Jo sobretot recordaria, siguem honestos. Mai té sentit mentir en una entrevista de feina, i si a més hi ha diferents entrevistadors, doncs encara resulta més evident que 8 ulls poden veure més que 2.

11- En el cas dels psicòlegs que treballen o treballeu en recursos humans, com avalueu si una persona és apte o bé la deixeu de banda en un procés de selecció? Us guieu per les vibracions, per les respostes que us argumenten,... per què tu si, i tu no?

Bé Guillem, realment tenim en compte tot el que hem esmentat fins ara però amb una idea de base molt clara, que és la intuïció per si sola no és un sistema de mesura molt precís (aquella persona que semblava tan perfecte a l’entrevista va resultar no ser capaç de realitzar la seva feina, aquella persona  amb aquell caràcter tan agradable, no tenia els coneixements necessaris, o aquell candidat que semblava tenir una resposta ràpida per tot, no es va  adaptar al ritme de treball de l’empresa).

Llavors, el que si hem comprovat en moltes situacions de selecció durant  anys,  és que el millor mecanisme de predicció del futur rendiment d’un candidat és el seu comportament passat.

Així doncs, les entrevistes que es basen a conèixer el rendiment passat d’una persona són més fiables que aquelles que es centren en els trets de  personalitat com “es pot confiar en mi”, o “sóc un bon treballador”.  

Per tant, les decisions de selecció basades en el rendiment real d’un candidat són més precises que aquelles altres basades en les bones impressions.

12- Algun consell que vulguis donar als oients que estiguin buscant feina?

Si, i tant!

Primer de tot, pensem que tant el candidat com l’entrevistador són igualment necessaris perquè es pugui produir l’entrevista, sense un d’ells 2, ni l’entrevista ni el procés de selecció de personal, existirien. Per tant, els dos són imprescindibles, i ningú és més que ningú, sinó que cadascú té una tasca concreta a dur a terme en aquella trobada.

Que somriguin, un seleccionador mai contractarà una cara “pesada”.

Llavors, que pensin que sempre és útil visualitzar mentalment abans l’entrevista, però en positiu. Imaginar-nos que potser podrem mantenir una conversa molt agradable amb algú, i que n’aprendrem coses molt bones. Inclús seria  bo visualitzar-nos sortint victoriosos d’una situació difícil o imprevist. Com deia Einstein “si ho pots imaginar, ho pots aconseguir”, o sigui, que la imaginació moltes vegades és més important que el propi coneixement.


Girona, a 31 de Maig de 2016

Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària a PSICOLOGIA VIC

Núm. col·legiada: 18596

Telf: 652.842.157

laura@psicologiavic.com