L'estrès, quelcom positiu?

Article que publicat al Diari Digital Osona.com 

Com definiríem cadascú de nosaltres el terme estrès? Seria possible fer-ho sense que aquesta explicació porti implícita i explícitament clares connotacions negatives? Segurament, per a un elevat nombre de persones resultaria quelcom inevitable, doncs aquest s’ha convertit en una de les bèsties negres dels nostres temps i fruït del desconeixement, sempre que se’l cita és com a enemic.

Així doncs, tenint en compte que en l’actualitat multitud de persones encara no tenen una idea prou clara i precisa sobre el què el concepte abasta, resultaria molt positiu el poder començar a entendre aquest fenomen des d’una perspectiva molt més àmplia i ajustada a la realitat científica, on siguem capaços de valorar tant la seva condició sine qua non per a la supervivència física de l’organisme com els avantatges i beneficis que poden derivar-se de viure amb cert “estrès”.

Podríem definir l’estrès com un conjunt de modifcacions provocades pel síndrome d’adaptació general, tractant-se d’un procés fisiològic normal d’estimulació i de resposta de l’organisme, necessari pel seu correcte funcionament i desenvolupament. Sembla evident doncs, que es tracta d’un canvi funcional que ens prepara per afrontar l’emergència, el canvi, la situació potencialment confictiva o el repte. Vist així, no ens hauria de semblar quelcom tant negatiu, oi?

En aquesta mateixa línia, ens pot resultar reconfortant saber que existeix l’anomentat estrès positiu o eustrès. Aquest tipus d’estrès és el que ens aporta pressió però que alhora ens motiva, incrementa la nostra vitalitat, salut i energia i ens permet aprendre i fer front als desafaments quotidians, obtenint-ne un resultat satisfactori.

Aquest tipus d’estrès també resulta una bona oportunitat per posar en pràctica recursos personals fins aleshores inactius, enfortint així l’autoestima i incrementant les possibilitats d’èxit en ocasions futures (iniciar un nou projecte de negoci, cursar una formació determinada, aconseguir una fita esportiva, etc). En la mesura que ens pot aportar un nivell de consciència capaç de sentir la vida com una experiència única i valuosa, és important que sapiguem propiciar-lo i aprofitar-lo al màxim.

Així doncs, podem observar que d’entrada l’estrès no només no resulta un fenomen exclusivament negatiu i perjudicial per a nosaltres, sinó que contràriament esdevé imprescindible i fins i tot positiu pel nostre desenvolupament i creixement personals. Únicament qui se’ns pot confgurar com un possible “enemic” és el factor temporal, doncs quan aquest estrès positiu es manté en el seu punt més àlgid durant molt de temps, pot començar a resultar disfuncional, doncs l’ésser humà disposa només de recursos limitats per afrontar-lo.

D’aquesta manera, la pressió física que s’acumula i que no som capaços d’evacuar, persistint durant un temps considerable, és la que en un moment donat pot derivar en una transició cap a l’anomenat estrès negatiu o distrès, el qual disminueix el nostre rendiment i ens pot portar a l’esgotament i l’enfermetat.

En aquests casos però, ajuda saber que l’estrès negatiu o distrès és en la seva major part subjectiu, doncs una mateixa situació pot no resultar “estressant” per a tothom de la mateixa manera. Així doncs, esdevé molt important prendre consciència que les nostres “cognicions” resulten elements claus per a manejar exitosament aquest tipus l’estrès, aprenent determinades formes de prevenció, afrontament i gestió del mateix (estratègies cognitives, tècniques d’assertivitat, gestió del temps, delegació de tasques, etc.). Entre d’altres aspectes, la personalitat, el comportament i els hàbits de vida, també infueixen en el nivell d’estrès percebut individualment.

A banda d’això, serà de gran utilitat aprendre a alliberar la pressió practicant exercici físic, per exemple, o a “apagar” la reacció d’excitació, adoptant una tècnica de relaxació conscient. Paral·lelament, el fet de desdramatizar la temuda reacció de sentir-se “estressat“, també evitarà que caiguem en un dial·lel innecessari i desfavorable pel nostre propi organisme, doncs cal recordar que “no ens pertorben les coses sinó la opinió que en tenim”.

Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària a PSICOLOGIA VIC
Núm. col·legiada: 18596
Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com