El millor refugi


Bon dia d’hivern!
La forma que adopta una determinada relació, les expectatives que desperta i la manera en què els seus partícips volen viure-la, sempre estaran configurades per factors socials, culturals i religiosos i també perl’articulació psicològica de les parts implicades.
Avui dia, el que si és ja evident, és la importància (cada vegada major) que es dóna a la qualitat de la relació, tant des de la perspectiva de la satisfacció emocional i sexual com des de la qualitat de la companyia. En aquest sentit i segurament per un llistat de raons que sembla interminable, aconseguir avui dia que la relació de parella es mantingui estable i sigui duradora en el temps sembla tasca àrdua i excessivament laboriosa.
En l’article d’avui he volgut compartir amb vosaltres algunes aportacions de la teoria de Kohut (1984), ja que aporta una visió interessant sobre algunes de les necessitats psicològiques humanes que tant conscient com inconscientment, podríem cercar i desitjar satisfer en la relació de la parella.
Per situar-nos una mica, la teoria diu que tots tenim expectatives (bona part d’elles inconscients) sobre la forma de relacionar-nos amb els altres basades en les nostres experiències passades. Així, les primeres relacions amb els pares, germans, avis i professors deixen un segell en forma d’objectes interns: representacions mentals dels altres i pròpies (les denominades per ell, experiències auto-objecte).
Per l’elevat grau d’intimitat, en la relació de parella aquests records conscients i inconscients d’antigues experiències auto-objecte es reactivaran, a més de l’esperança que s’aporti el què en les relacions parentals mancava o pecava d’escassesa.
L’experiència d’auto-objecte en la relació de parella es refereix a ser capaç d’utilitzar a l’altre com a font de manteniment, restabliment o consolidació de l’experiència interior del jo.
Kohut diu que al llarg de la vida (des del naixement fins a la mort) els humans necessiten 3 formes particulars d’experiències auto-objecte. D’aquesta manera, en una relació, si ambdós membres de la parella aconsegueixen satisfer-se aquestes necessitats mútuament, augmentaran les possibilitats que la relació sigui satisfactòria i així perduri per més temps.
pexels-photo-238622
1- REFLECTIR EN EL MIRALL:Aquesta necessitat suposa ser receptiu als estats d’orgull, efusivitat, entusiasme i domini del jo. Les parelles senten una intensa necessitat d
’obtenir mútuament aquests tipus de respostes. Si l’alegria d’aconseguir alguna cosa no es pot compartir perquè provoca una reacció competitiva, de ressentiment o retraïment en l’altre, s’aguditzaran les ganes que siguin els altres els que mirin en el nostre mirall.
2-IDEALITZACIÓ: Existeix la necessitat que el company aporti una presència que calmi, contingui i apaivagui a l’altre quan l’ansietat, la vulnerabilitat i el desassossec superin la capacitat normal d’autoregular-se. El company exerceix provisionalment les funcions tranquil·litzadores, el qual significa que pot haver-hi un retorn a un estat més estable del jo. Encara que aquestes necessitats d’estabilitat i seguretat són essencials perquè una relació de parella funcioni bé, han de guardar equilibri amb la funció del mirall, que afavoreix millor el desenvolupament i el creixement personals.
3-ESCENA INTERNA DE PARELLA: Aquesta produeix una sensació de pertinència. En una parella la sensació de pertinència depèn d’una similitud en els valors, els gustos i els costums. Si existeixen unes diferències excessivament grans, pot sorgir un sentiment d’aïllament i distanciament que pot pertorbar la unió de la parella.
Així doncs, crec que és important llegir entre línies, entenent que tot això que Kohut diu segurament ens sembla molt obvi però en realitat és el que mou a moltes parelles a venir a consulta o a trencar la relació directament, doncs entre altres dificultats, hi hauria una incapacitat per aportar-se mútuament les funcions d’auto-objecte. En moments d’estrès, per exemple, aquestes necessitats són de primordial importància.
pexels-photo-197071Segons Kohut, en una relació sanaes viuen les experiències de sentir-nos escoltats, compresos o protegits. Afirma que si la relació es pot experimentar com un refugi en un món escabrós, normalment la satisfacció marital serà alta.
No puc evitar pensar que revisant-nos cadascú la motxilla pròpia (de la manera i amb el mètode que creguem convenient), amb humilitat i simplicitat, el món que descriu Kohut seria menys escabrós i que probablement el refugi del qual parla seria quelcom més segur i plaent. Llavors potser, i només -potser-, sentiríem desig de fer-hi estada durant un llarg període…

Laura Fabré Calongepsicòloga sanitària
Núm. col·legiada: 18596 - Telf: 652.842.157

laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com

Comentaris

Imprimir

Entrades populars