Barreres mentals que no ens deixen veure el bosc....II

Bon dia!!

Fa un temps vaig parlar en un article dels bloquejos conceptuals de tipus cultural (podeu llegir l'article aquí). Com que darrerament alguns m'heu demanat que escrigui concretament sobre els bloquejos emocionals més comuns, som-hi doncs, en citaré alguns dels més rellevants:

1- Por a cometre errors, a fracassar, a arriscar-se.

2- Inhabilitat per tolerar l'ambigüitat: desig dominant de seguretat i ordre. Falta d'apetit pel caos, diuen.

3- Preferència per jutjar idees en lloc de concebre-les.

4- Inhabilitat per relaxar-se i ser pacient, incubar una idea i "consultar-la amb el coixí".

5- Falta d'estímul (els problemes no interessen) o entusiasme excessiu (sobremotivació per aconseguir l'èxit immediament).

1-Por a cometre errors, a fracassar, a arriscar-se

El temor a cometre errors, a fracassar o a córrer un risc és potser el bloqueig emocional més general i comú. La majoria de nosaltres hem crescut recompensats en produir una resposta "correcte" i castigats en cometre un "error". Quan fracassem, ens fan sentir que hem fallat a altres persones (generalment, a algú a qui estimem). De la mateixa manera, aprenem a viure amb seguretat (haureu sentit mil vegades l'expressió "más vale pájaro en mano que ciento volando") i a evitar el risc sempre que sigui possible. Si per exemple, produïm una idea creativa molt bona i la volem vendre, estem corrent alguns riscos: d'equivocar-nos en voler vendre-la, de fracassar, de fer el ridícul, de perdre diners, etc. Aquest tipus de temor, és fins a cert punt, realista. Generalment, el que és nou és una amenaça al statu quo, i per tant, com a creadors ens resistiríem a això amb la pressió  apropiada. Els riscos que implica la innovació sovint resulten un treball ardu. Llavors, si bé és cert que òbviament les persones hem de ser realistes a l'hora de valorar els costos de la creativitat, també és cert que els temors inhibeixen la nostra concepció i que en general, no es basen en una idea realista de les conseqüències. Una de  les millors maneres de superar aquest bloqueig és la de valorar de forma realista les possibles conseqüències negatives d'una idea. Ens podríem preguntar: quines són les expectatives de fracàs? Sabem que les persones tendim a valorar de forma no realista les probables conseqüències d'un acte creatiu. És a dir, podem ignorar per complet les conseqüències o el nostre temor general al fracàs ens obligarà a donar massa importància a qualsevol "error", sense importar el petit que sigui a ulls dels futurs historiadors. Així doncs, si se t'ocorre una idea que sembla massa arriscada,  val la pena realitzar un breu estudi sobre les possibles conseqüències. Durant l'estudi, caldrà que incloguis les "expectatives catastròfiques" (assumir que tot anirà malament) i estudiar el resultat. Al fer-ho, podràs decidir si desitges córrer el risc o no.

2-Falta d'apetit pel caos

El temor a cometre errors té les seves arrels en la inseguretat, que fins a cert punt, patim la majoria de les persones. Aquestes inseguretats també són responsables de la "inhabilitat per tolerar ambigüitats i del dominant desig d'ordre". Una vegada més, part d'aquest bloqueig és racional. No es tracta que pel fet de "crear" s'hagi de deixar de banda l'ordre i hàgim de viure en una situació totalment caòtica, però si és cert que a vegades tenim un gust excessiu per l'ordre en totes les coses.  La solució a un problema complex és un procés laboriós, en el que sovint haurem de bussejar enmig de dades enganyoses o equívoques, conceptes difícils de contrastar i opinions vagues. En certa manera, resoldre el problema, ordena el caos, i per tant, el desig d'ordre és necessari. No obstant això, l'habilitat per tolerar el caos també és imprescindible. Segur que tots coneixem a persones més aviat compulsives que han de tenir-ho sempre tot a lloc i que es senten especialment molestes quan es viola l'ordre de les seves vides físiques. Si aquest tret arriba al procés mental d'una persona, aquesta estarà impossibilitada per treballar amb certs tipus de problemes. Algunes de les raons per les quals es cerca un ordre un extrem del medi físic serien l'eficiència, la satisfacció estètica de relacions precises i la inseguretat. Així doncs, tot utilitzant la metàfora "com guardes la teva roba interior?...", diríem que si les teves idees estan massa ben doblegades i guardades, la teva habilitat per resoldre problemes serà bastant limitada. El procés d'associar idees esbojarrades no pot funcionar bé perquè la teva ment no permetrà que les idees esbojarrades coexisteixin el temps suficient com perquè puguin combinar-se.

3-Jutjar en lloc de concebre idees

El judici, la crítica, la ment severa i el sentit pràctic són essencials per a resoldre un problema. No obstant això, si s'apliquen massa d'hora o de forma indiscriminada en el procés de resolució d'un problema, són extremadament perjudicials per a la conceptualització. L'anàlisi, el judici i la síntesi són tres tipus de pensament diferents (i necessaris) en el procés de resolució d'un problema, però si s'apliquen amb massa antelació, rebutjarem moltes idees. Això és perjudicial per a dues raons: la primera és que les idees recent concebudes són fràgils i imperfectes (necessiten un temps per madurar i adquirir el detall necessari per fer-les creïbles), la segona és que les idees solen derivar a altres idees (les idees en cadena, per exemple, és una tècnica de conceptualització eficaç sempre que puguem mantenir aquelles idees durant el temps suficient perquè puguin madurar i portar a altres idees més realistes). A vegades tenim massa por que els altres pensin que les nostres idees són "poc pràctiques". Malauradament com diuen, jutjar idees és un passatemps molt popular i apreciat. En aquest sentit podríem advertir: si ets dels que t'agrada fer judicis compulsius, és important que t'adonis que amb aquest hàbit pots excloure idees de la teva ment abans que puguin donar fruits. Potser estaràs alimentant el teu jo amb l'excitació de poder jutjar les idees d'altres persones, però al mateix temps estan sacrificant part del teu potencial creatiu.

4-Inhabilitat per incubar una idea

Sabem que l'inconscient juga un paper molt important en la resolució d'un problema. Heu experimentat alguna vegada l'ocurrència sobtada de la solució a un problema? Un fenomen semblant seria el de la resposta tardana a un problema important. Podem treballar durant dies o setmanes sobre un problema, resoldre'l i passar a una altra activitat, i que llavors, en un moment qualsevol, "aparegui" una resposta millor. Aquesta "millor" idea ha sorgit de l'inconscient com a resultat del procés d'incubació pel que va passar. És curiós però també cert, el com a vegades pensem molt en un problema (carregant el nostre inconscient) i després d'oblidar-lo un temps, apareix una nova resposta quan hi tornem a treballar. Si bé és cert que la incubació no sempre produeix la resposta correcta en el moment adequat, cal permetre (sempre que sigui possible òbviament), que l'inconscient lluiti amb els problemes. Si no ens permetem un temps adequat per la incubació de la solució d'un problema important, el seu plantejament és deficient. També és molt important (malgrat la dificultat de gestionar determinats conflictes),  intentar relaxar-se i serenar-se mentre es busca la solució al problema. La ment relaxada té major llibertat per tractar amb combinacions aparentment "tontes" de diferents idees.

5-Falta d'estímul i entusiasme excessiu

La falta d'estímul i l'entusiasme excessiu són malvats oposats. No es pot pensar en la millor solució al problema si un no es sent motivat (amb bona predisposició), però d'altra banda, una excessiva motivació per aconseguir l'èxit (i en especial, de forma ràpida), pot inhibir el procés creatiu. Aquella persona que pensa en la solució simple i elegant, encara que tardi més a fer-ho, serà la que en general triomfi. Observem l'exemple de la tortuga i la llebre: la tortuga depèn del mal rendiment de la llebre, així que si la llebre  dedica molt poc temps a la concepció d'idees i escull les primeres respostes que se li ocorren, es quasi segur que acabarà guanyant la tortuga.

Et convido a que si et sents bloquejat davant d'un problema, facis lectura dels dos articles i reflexionis sobre quins d'aquests bloquejos et poden estar pertorbant. Si necessites ajuda, com sempre, no dubtis a contactar-me,

Salutacions!

PSICOLOGIA VIC

Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària 

Núm. col·legiada: 18596
Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com 
www.psicologiavic.com