Algunes pautes per a la família, parella i amics de persones que pateixen depressió


Bon dia a tots/es!

Sovint, a consulta ens visiten famílies, parelles i/o amics de persones que pateixen depressió. Si ets un dels que t'estàs preguntant què cal fer en aquests casos i com afrontar la situació de la manera més adequada i menys dolorosa possible per a tots, et recomano que intentis seguir algunes de les pautes bàsiques que mencionaré al llarg de l'article.

Sabem que generalment les famílies i éssers estimats propers a una persona deprimida travessen diferents etapes, i que la seva forma de comportar-se pot anar variant al llarg d'aquestes.
En molts casos, al principi mostren afecte, empatia, sobreprotecció, comprensió i tendresa. Possiblement, assumeixin "amb gust" les tasques que ells han deixat de fer i es mostrin més aviat delicats (no obstant això, també és cert que malauradament no sempre és així, ja que hi ha casos on a l'inici també es produeixen actituds de negació, indiferència, rebutj, menyspreu, etc.). Més endavant, després d'uns mesos, si la depressió no ha millorat o inclús ha empitjorat, les coses comencen a canviar. Poden aparèixer actituds de crispació, cansament i enfadament. En aquesta etapa poden haver-hi comportaments més bruscs, perquè es comença a fer difícil entendre perquè no hi ha millora, i a tenir la secreta sospita que la persona no s'esforça el que cal i que no hi posa la voluntat suficient. En una tercera fase, el comportament dels familiars podria començar a ser més variable. Alguns dies o temporades es podrien mostrar tendres i en altres més distants, indiferents o fins i tot, castigadors. A banda d'haver canviat la seva forma d'actuar, també hi ha canvis en els sentiments; per una banda es podrien sentir utilitzats i pensar que la persona que pateix depressió és egoista, i en altres moments, podrien sentir-se culpables per actuar sense tanta paciència com a l'inici i per no ser tan propers i afectius amb ell/a. Tot això associat a la por que les coses no millorin mai.

Per tant, caldrà ser molt curosos, perquè és evident que determinats comportaments i reaccions per part de la família i altres éssers estimats, poden empitjorar la situació i fins i tot, complicar-ne el pronòstic. Contràriament, la seva ajuda pot ser molt important perquè potenciarà la superació del problema, accelerant el procés de recuperació personal.

No obstant, és important clarificar que tot i que no depén només de la voluntat de la persona deprimida sortir d'aquest infern, els canvis importants si hauran d'emergir de dins d'aquesta. Per tant, amb l'ajut professional corresponent, ella serà la principal responsable de la seva recuperació i com a tal, haurà d'aprendre a interpretar les coses de diferent manera i a actuar en conseqüència. 


ALGUNES PAUTES BÀSIQUES:


1- Informa't sobre la malaltia per entendre-la millor: la depressió és un greu trastorn psicològic que immobilitza i canvia la persona que el pateix. Hi ha una reducció important en la seva qualitat de vida: no gaudeixen pràcticament de res, ploren sovint, dormen malament, se senten abatudes/exhaustes, poden mostrar-se molt irritables i inclús, poden voler morir. Aquests desagradables símptomes, no estan sota el seu control voluntari. Són part de la depressió i per a elles, això és un malson, una situació extremadament desagradable. Així doncs, com a persona propera i estimada, t'aconsellem que llegeixis sobre la depressió o que consultis a un professional si cal. Com creus que se sent una persona que pateix depressió? És molt difícil entendre què sent una persona deprimida, però sabem que el patiment és terrible. Tot i que ens falten elements de comparació per a poder imaginar el turment que senten, sovint ens diuen, un cop recuperats i amb el cor a la mà, que preferirien passar qualsevol altra malaltia abans que tornar a tenir depressió. Això ens permet valorar una mica el turment que passen aquestes persones. Sovint posem l'exemple: Tanca els ulls i imagina el dia més trist de la teva vida. Com et senties? Què pensaves? Ara, multiplica aquest ànim per 100. El resultat podria ser semblant al què sent una persona deprimida. Així doncs, és molt important que no t'hi enfadis. Com més entenguis què li passa i perquè, més facilitat tindràs per actuar empàticament. 

2- No dubtis de la teva capacitat per ajudar: és important que sàpigues que SI ets necessari i apreciat per aquesta persona, encara que en alguns moments sembli que no és així. Tingues en compte que per la gravetat de la malaltia, et podrà dir coses que no pensa de veritat, així que intenta no prendre't les coses de forma massa personal i recorda't que el què li passa no és culpa teva. Recorda que no pot explicar-te el què li passa amb exactitud ni què necessita de tú perquè la vivència depressiva és indefinible.

3- Anima i premia les mínimes i petites millores: és la manera més eficaç d'ajudar, realment. Imagina't un familiar que com a resultat d'un terrible accident va perdre la seva capacitat per parlar i moure's, i que les hagués de recuperar des de 0. Cada vegada que fes el més mínim so i moviment, el reforçaries, oi? Doncs això és el mateix, reforça-li positivament cada petit comportament "no depressiu". Diga-li directament que estàs encantat i manifesta la teva aprovació també de forma no verbal. Per exemple, cada vegada que somrigui, que et miri a la cara, que prengui la iniciativa per fer alguna cosa, s'esforci a menjar, col·labori en alguna tasca domèstica, participi o almenys escolti les converses familiars. També és important comprendre que un determinat moment d'alegria o un mal moment, no són prova clara de recuperació o de recaiguda. Caldrà cercar l'objectiu a llarg termini.

4- No prestis excessiva atenció als seus comportaments depressius: cada vegada que plori o es queixi en veu alta, procura no donar-li excessiva importància, i no li preguntis contínuament què li passa. Seria contraproduent, perquè molt probablement farà que se senti culpable per estar deprimit/da i empitjorarà. Senzillament, intenta mantenir el silenci en forma neutre, sense mirades de retret o acusatives. Quan deixi de plorar o queixar-se, recorda l'apartat anterior, sigues molt afectiu i diga-li que estàs molt content que hagi pogut reconduir la situació. Llavors, no seguiu parlant del que ha passat, desvia la conversa cap a un tema neutre, o idealment agradable. Evita els "sermons" i els intents de fer-lo/la raonar i que canvi la seva actitud (no es produirà un miracle ni il·luminació, perquè mentre dura la depressió són impermeables al raonament).  Així doncs, sigues pacient i entén que no serà fàcil. La depressió es mou amunt i avall, no es manté immòbil. Si és factible, alleuja la persona de qualsevol pressió laboral/vital.


5- Proposa-li activitats per fer junts (*o facilita que ell les realitzi): aquest punt és delicat. La norma seria, com més activitats positives i agradables vagi fent la persona deprimida, més augmentarà el seu estat d'ànim. Però ull, perquè si el ritme és forçat, massa ràpid i les tasques són complicades, també hi ha el perill que la persona es frustri, es senti impotent, ineficaç i acabi empitjorant. Si el nivell de depressió és mitjà o baix, suggerir-li que faci una activitat agradable pot ser una bona estratègia però assegura't que l'activitat escollida la/el feia gaudir en el passat i que no li costarà en excés de fer. El moment en el qual li proposis també és important. No és bo que li proposis l'activitat quan ja n'estigui duent a terme una que ja és antidepressiva. El moment adequat seria quan detectis que comença a fer "baixada", abans que el nivell de desesperança sigui molt alt. Proposa-li de manera relaxada, empàtica, i sobretot no el tractis tant de malalt/a. Si aquella activitat ja la fèieu junts/es en el passat, proposa-li en el mateix format. Si diu que no, pots insistir molt lleugerament fent un parell de bromes, però no forcis més enllà d'aquest punt. Durant l'activitat comporta't de forma natural i gaudeix tu també. No estiguis molt pendent d'ell/ella, ni l'aclaparis amb preguntes ni sobre com s'ho està passant.
(*) Si la depressió és severa, considerem que no has de dur la iniciativa de proposar activitats (d'això se n'encarregarà el psicòleg). En aquest cas, la teva ajuda s'hauria de limitar a facilitar la realització d'aquestes activitats, recordant-li amablement que les ha de fer, animant-lo/la quan les faci i sobretot premiant-lo/la per haver-ho aconseguit o intentat.


Per acabar, recorda que l'amor sever no funciona i que pot empitjorar les coses. Com diuen alguns, n'hi ha prou amb el vell amor de sempre. S'ha d'intentar que la persona deprimida no se senti més estranya del que ja se sent i SOBRETOT, evitar utilitzar un to burlesc i fer comentaris insensibles del tipus "si tu estàs així que tens de tot, imagina't algú que ha quedat plomat a la borsa!" o "a tu el que et falten són unes bones vacances!". No oblidis que una persona deprimida el primer que posaria al seu equipatge seria la depressió, així que tot recordant l'exemple del punt 1, és molt important que evitis aquest tipus de relativitzacions i frivolitzacions.

Si necessiteu ampliar informació o teniu inquietuds importants, no dubteu en contactar-me i així valorem junts com abordar la vostra situació concreta.


Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària a PSICOLOGIA VIC
Col·legiada 18596, Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com




Referències bibliogràfiques: Tratamiento Psicológico de la Depresión (Juan Sevillá y Carmen Pastor, 3era edición 2001)), Ante la depresión (Juan Antonio Vallejo Nágera, 2a edición, 1987)

Comentaris

Imprimir

Entrades populars