Repassem algunes idees sobre l'assertivitat...

Benvolguts/des!!

Sovint parlem de la comunicació assertiva. És un tema abastament tractat i ja força conegut per una important majoria social, però ens trobem encara moltes persones que el desconeixen o que tenen dubtes importants sobre el concepte en si.

Repassem algunes idees sobre l'assertivitat...

Sabem que des del nostre naixement, tota persona, pel simple fet de ser-ho, posseeïm capacitat jurídica, el que vol dir que som titulars d'uns drets i obligacions (encara que no tinguem la capacitat d'obrar suficient per exercir-los per nosaltres mateixos).

En aquest sentit, la persona -adulta- que actua de forma assertiva, no només és coneixedora d'aquests drets humans bàsics sinó que s'ha compromès amb si mateixa a vetllar per a la seva defensa, procurant que els demés no en facin vulneració. Això si, l'assertiu els defensarà des de la premissa fonamental: "jo tinc drets legítims, però els altres també. Jo defensaré eficaçment els meus drets però alhora procuraré no vulnerar els aliens, almenys de forma conscient o intencionada." En definitiva, és un bonic ball d'equilibris.

L'assertivitat, a més a més, és una forma d'expressió amb els altres: clara, congruent i directa. L'objectiu final sempre serà el de comunicar de manera lliure, honesta i respectuosa les nostres idees, opinions, gustos, interessos i sentiments, sense la intenció de ferir, perjudicar o agredir als altres. Les actuacions de la persona assertiva neixen a partir d'un estat interior d'autoconfiança i amor propi. 

Algunes de les altres característiques pròpies de les persones amb estil comunicatiu generalment assertiu serien: contacte ocular amb els altres interlocutors, capacitat d'escolta activa, to de veu agradable i adequat a la situació, respectar el torn de paraula dels altres, capacitat d'empatitzar, flexibilitat mental i capacitat per tolerar punts de vista aliens, aplicar certa intel·ligència emocional (ser capaç d'identificar, comprendre i validar emocions pròpies i alienes, evitant jutjar o noquejar les emocions expressades), habilitat per buscar el lloc i el moment adequat per conversar sobre les discrepàncies, capacitat per negociar i arribar a acords justos (dels de win-win), etc. L'assertiu, ni agredeix ni se sotmet a la voluntat dels altres, de forma que se situa en un punt intermedi entre dues conductes polars: la passivitat (submissió) i l'agressivitat (dominància). L'assertivitat és harmonia, humilitat i respecte, i es parla sempre des de la pròpia experiència i subjectivitat: "Jo crec...", "Segons el meu criteri...", "Jo sento..", "Jo necessito", etc. Assertivitat també significa posar límits, rebutjar peticions, demanar ajuda o clarificacions, canviar d'opinió, plantejar una queixa o fer una reclamació, etc.

La conducta assertiva es pot entrenar i aprendre -si, es pot-, augmentant així el nombre de situacions en les quals tindrem aquesta resposta i disminuint al màxim les respostes que ens provoquen conductes de submissió o hostilitat (acceptem de forma realista però, que puntualment aquestes poden aparèixer, i que difícilment aconseguirem actuar sempre de forma assertiva!).

Tinguem en compte per tant, que és dret i obligació de cadascú (sempre que també tinguem reconeguda la capacitat d'obrar i per tant, capacitat civil plena), el protegir-nos de les situacions que ens semblin injustes o que suposin una vulneració personal dels nostres drets. Al cap i a la fi, nosaltres ens coneixem i sabem millor que ningú altre quines són les nostres necessitats i què ens molesta. Si aconseguim comportar-nos de forma més assertiva amb els altres, les relacions interpersonals seran molt més sanes i amb més probabilitat, satisfactòries.

Diversos autors sostenen que si bé l'assertivitat té una relació directa amb l'autoestima (les persones que no es consideren valuoses sovint opten per no defensar els seus drets de forma activa, el que crea un cercle viciós que va minvant cada vegada més el seu amor propi a mesura que se'ls segueixen vulnerant drets), el dèficit d'assertivitat també podria tenir a veure amb la influència de certs estereotips socials i laborals. Per exemple, en algunes cultures o organitzacions molt jerarquitzades, s'estableix la submissió com la conducta més acceptada per a determinats gèneres i rols.

Al mateix temps, hi ha alguns models educatius que també fomenten les conductes no assertives a través de mecanismes com: aprenentatge vicari (observar a persones no assertives), reforç de conductes no assertives o càstig de conductes assertives.

L'estat emocional, lògicament, també influeix en el tipus de resposta que puguem tenir en un determinat moment (un alt grau d'estrès pot provocar major descontrol emocional i per tant, afavorir conductes agressives o passives).

Ara que ja hem repassat una mica que és l'assertivitat, aprofito per recordar-vos alguns dels drets que recull la Declaració Universal dels Drets Humans i que d'alguna manera, ajuden a entendre la base i essència del comportament assertiu (cito els 5 més il·lustratius únicament).  Si vols ampliar informació sobre el tema i llegir la resta dels drets humans (n'hi ha 30), ho pots fer a la web d'Amnistia Internacional. 

Naixem lliures i iguals

Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Tenim els mateixos drets

Article 2. Tothom té tots els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es pot fer cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Llibertat de pensament

Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Llibertat d'expressió

Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Prohibit suprimir drets

Article 30. Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

Espero haver aclarit una mica el concepte, i recorda que si tens qualsevol dubte, només cal que em contactis,

Altres articles: 
-Assertivitat en família: ser lliure i responsable alhora


Salutacions!

PSICOLOGIA VIC
Laura Fabré Calonge, Psicòloga Sanitària col. 18596
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com