L'art de resoldre problemes

Bon dia bloguers/es!

Aturant el pilot automàtic, ens hem parat a pensar realment en quina mesura la nostra vida quotidiana es veu influïda per les solucions a problemes aplicades per altres persones? Doncs la resposta és: en gran mesura. Des del mobiliari, els aparells domèstics, la roba, els edificis i els vehicles, a les lleis, el llenguatge amb el qual ens expressem, les teories científiques i el sistema de numeració que utilitzem. Tot això són invencions i solucions a problemes que han gestionat tercers i que alhora ens permeten resoldre una àmplia varietat dels nostres problemes del dia a dia.

 Així doncs, sembla obvi que el món en el qual vivim és en gran mesura, creació nostra. Però tots els humans tenim la mateixa capacitat per resoldre problemes? Certament, hi ha diferències individuals molt importants i si sembla que algunes persones podrien tenir major capacitat o facilitat que altres. Segur que coneixeu o heu tractat alguna vegada amb persones molt resolutives i que saben actuar de manera admirablement pràctica, oi? Possibles explicacions serien: aspectes relacionats amb les aptituds i la intel·ligència, l'experiència vital, la capacitat d'aprendre ràpidament, la facilitat per eliminar bloquejos mentals que impedeixen ser creatius, la gestió del temps,  l'autocontrol, etc.

En qualsevol cas, el més important no és que unes persones tinguin més capacitat o facilitat que les altres, sinó que la inventiva o l'art de resoldre problemes es pot aprendre. 

Tant de bo algunes generacions tinguéssim més interioritzats aquests bons hàbits mentals perquè en els haguessin ensenyat de ben petits! (on sigui!). Malauradament, en general no s'ha apreciat el suficient la importància que la resolució de problemes té en la nostra vida ordinària. Imagineu que per exemple a l'escola ens haguessin ensenyat QUÈ fer per pensar, com resoldre problemes complexos reals (no únicament els de tipus matemàtic). Òbviament sabem que hi ha múltiples agents educatius i que l'escola no és l'única institució on adquirir determinats coneixements i aprenentatges, però seria clau poder formular explícitament als alumnes els processos fonamentals que s'apliquen per resoldre problemes i que ho poguessin entrenar amb problemes quotidians propis (a més a més és clar, del treball que sempre reivindiquem a les aules en intel·ligència emocional).

Aquí podríem introduir el concepte "Heurística", que fa referència al conjunt de tècniques, mètodes, estratègies i criteris que permeten resoldre problemes a través de la creativitat i el pensament divergent o lateral. La paraula heurística és d'origen grec i significa "trobar, inventar".

Però bé, anem al gra. Per si no s'ha après fins ara i teniu interès per conèixer algun mètode enfocat a millorar les habilitats personals en la resolució de problemes, avui us porto una adaptació d'un clàssic, com és el mètode que varen plantejar Bransford i Stein (1984) el qual van denominar "I-D-E-A-L".  Com podeu imaginar, cadascuna de les lletres de la paraula representa una fase de la metodologia proposada per aquests autors. Aquest mètode va ser el resultat de la integració de les idees de diversos autors pioners en aquesta àrea, en un marc de treball que és fàcil d'entendre i aplicable en situacions quotidianes i de qualsevol context.

Així doncs, sense esperar trobar el mètode perfecte, perquè no existeix, desitjo que us pugui ser d'utilitat, ja que moltes vegades podem estar davant un problema complex, que exigeix una solució psicològica però sobretot pràctica i amb el qual ens hi podem encallar i atabalar dies i dies, pel fet d'haver evitat dedicar-hi temps de qualitat. I què pot passar? No sempre, però sí que en moltes ocasions no prenguem la millor decisió perquè simplement no vam fer l'anàlisi adequat del problema. Penseu que l'heurística i el mètode aquí esmentat, quasi sempre acaben resultant dreceres que ens permeten estalviar i conservar recursos mentals!

Us animo que intenteu entrenar-la i aplicar-la a alguns problemes quotidians (puntualment, sense obsessionar-s'hi!) i que així pugueu superar una tendència comuna, que és la de defugir d'aquells problemes que no sabem resoldre fàcilment per emprendre altres camins que ens ofereixin majors expectatives d'èxit, la qual cosa ens acaba cobrant peatge, doncs minva la nostra autoconfiança i expectativa d'autoeficàcia per afrontar exitosament futures situacions d'aquests tipus.

Ah i per últim! Això requereix un cert esforç i dedicació de temps, ser pacients i assumir una responsabilitat activa en la resolució d'aquell problema. No apte pels amants de la immediatesa i el PIM-PAM que a vegades acaba sent el PIM-PAM-RAPA-PAM-PAM-PAM-PAM!

_____________________________________________________________________________

MÈTODE "IDEAL" PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

Consell previ: Aconseguir bona disposició. És necessari començar a partir d'un estat psicològic apte. Si l'ànim és molt baix, ho postposarem unes hores/ dies/ setmanes (refredament emocional, ja que necessitem analitzar la situació amb l'objectivitat més gran possible. Si hi ha una afectació psicològica molt greu, llavors caldrà demanar ajut professional). Si veiem que els pensaments negatius ens boicotegen cada vegada, fem un stop, i passem a una fase prèvia on haurem de preparar i treballar-nos pensaments realistes que no entorpeixin l'aplicació del mètode.

I - Identificar el problema

Intentem no descartar cap "problema" pensant que són coses "inevitables". Identificar el problema i definir un mínim de dos o tres objectius els quals una vegada aconseguits permetran considerar el problema com resolt. D'aquesta manera, el problema és atacat des de diverses perspectives i de manera més àmplia.

D- Definir el problema

Definir de forma clara i operativa quin és el problema. En alguns casos necessitarem informació addicional/extra per a poder definir el problema: busquem-la (persones, institucions, altres fonts,etc). Les preguntes següents ens ajudaran a posar el problema en termes fàcilment definibles: qui té el problema?, en què consisteix el problema?, perquè és un problema per a mi?, a quines àrees de la meva vida afecta, a quines altres persones afecta?, des de quan tinc aquest problema? Quan ja ho tenim ens assegurem que ha quedat ben definit. Si ho llegís algú aliè/extern, ho entendria? No definir mai el problema a partir de dues alternatives. "No sé si separar-me o no". Més aviat seria "haig de decidir què fer amb la meva relació de parella. L'estat actual és insatisfactori, dolorós i crec que cada dia m'afecta més a mi, fills i marit".

E- Exploració i anàlisis d'alternatives

Fem un llistat llarg de possibles maneres de resoldre el problema. Sobretot, no jutgem ni descartem cap alternativa (fase posterior). Ara tot s'hi val!!! (la famosa pluja d'idees). Ara en busquem tantes com puguem i han de ser concretes, precises i factibles (que es puguin aplicar). Si se n'ocorren poques podem provar: combinar-les per crear-ne de noves, recordar com vam solucionar determinats temes del passat que s'assemblin una mica i van funcionar. Imaginar com resoldria aquest problema un personatge històric o fictici que admirem (posar-nos a la seva pell). També podem provar, de raonar a la inversa, és a dir, raonar retrògradament, de fi a principi, i anotar les diferents actuacions que hem desenvolupat per arribar-hi. O fins i tot, podem provar de centrar-nos en la mateixa situació però a menor escala, fer-la més petita, concreta i senzilla, i pensar com la resoldríem (llavors ja la tornarem a passar a escala real).

A - Anticipar efectes negatius i Aplicar l'opció escollida 

Aquesta fase destaca la importància d'anticipar possibles efectes negatius que poguessin derivar-se de la implementació de les estratègies seleccionades. Una avaluació adequada evitarà que escollim opcions que ens portin a resultats no desitjats. Ara ja doncs, l'objectiu serà valorar curosament cada una de les alternatives confeccionades en el pas previ i decidir quina és la més convenient. Agafar cada una i valorar pros i contres que implicarien posar-la en marxa. Buscar avantatges i desavantatges per nosaltres i també per les altres persones involucrades. Tenir en compte el factor temps (curt o llarg). Si seguim sense veure-ho clar, llavors posem número de l'1 al 10 a tots els pros i contres de cadascuna de les opcions i les sumem a baix (va molt bé fer una graella). Un cop anticipades les possibles conseqüències i preses les decisions pertinents d'acord amb els resultats d'aquesta anàlisi, es procedeix a implementar l'estratègia o pla d'acció seleccionat.

L - Assoliments  "Logros alcanzados" 

Una de les maneres més efectives d'aprendre consisteix a analitzar els resultats de les accions aplicades i elaborar conclusions o lliçons apreses. Haurem d'anar valorant (un cop aplicada), si l'opció escollida realment està resolent el conflicte. En alguns casos, cal esperar un temps. Si el resultat és positiu, felicitem-nos. Si no, toca revisar pensant que serà dur però educatiu. Consisteix a revisar tot en ordre invers fins que trobem l'error. A vegades, poden interferir situacions externes i per això no resoldre's el problema. El que és realment important és aprendre l'estratègia, aprendre un mètode estructurat, ordenat i racional per afrontar situacions conflictives.


Altres articles: 
-Barreres mentals que no ens deixen veure el bosc I
-Barreres mentals que no ens deixen veure el bosc II



Salutacions!

PSICOLOGIA VIC
Laura Fabré Calonge, Psicòloga Sanitària col. 18596
laura@psicologiavic.com
www.psicologiavic.com